L'home brut

     L'home brut no es renta i, si es renta, es renta poc i malament. El podem trobar per tot arreu: a l'autobús, al metro, caminant pel carrer, a la consulta del metge... Generalment, es tracta d'un home pelut, però també trobem persones aparentment refinades que van disfressades d'home brut i que no necessàriament són peludes. Per exemple, algunes dones. La disfressa en qüestió és molt simple: n'hi ha prou amb no passar per la dutxa en uns quants dies i, sense cap mena de dubte, la gent del nostre voltant començarà a notar de què anem disfressats. No és una disfressa especialment difícil, però molt de compte, no es pot ser un home brut de qualsevol manera: la gent s'ho ha d'esperar, que facis pudor, i aconseguir que es noti fins i tot abans de constatar-ho definitivament és una autèntica feinada. Anar despentinat i amb un jersei ple de boles ens pot ajudar, i també ens podria ajudar no anar afaitats i, si podem, portar una bossa de plàstic amb coses enigmàtiques que sobresurtin i caminar corbats i amb un pas insegur, com els pingüins. Sovint es grata compulsivament com si busqués alguna cosa que ha perdut i, a pesar del neguit que demostra mentre ho fa, descobrim amb sorpresa que ell hi troba un cert plaer.

     ¡Fixa't com baixa pel carrer remugant alguna cosa incomprensible i de quina manera arrossega les sabates velles! L'home brut està amargat i ressentit amb el món, per això ha decidit venjar-se de la manera més ofensiva i subtil possible. La subtilesa, en el cas de la pudor, és descaradament provocativa: es fa difícil queixar-se i, alhora, és absolutament imprescindible, per això, habitualment, els que es queixen de la presència d'un home brut ho fan indirectament i, fins i tot, d'una manera tan subtil com subtil és la causa del seu disgust. Primer, fan saber la seva disconformitat amb un to de veu ben estrident, però com si ho diguessin a la paret, i després, més tranquils, s'envien mirades de complicitat els uns als altres, però no és gaire comú que ho facin saber a la persona responsable del seu malestar. És per això que l'home brut no acaba de ser un marginat social, perquè ningú, de vegades ni els seus amics, s'atreveix a fer-li saber, amb la determinació necessària, que fa pudor. 

     De vegades, l'home brut revisa les papereres i els contenidors d'escombraries. Podria semblar, fins i tot, un autèntic ecologista.